Tal dia farà un any

De: Rodriguez, Daniel Enviado el: lunes, 29 de septiembre de 2008 17:37Para: Abajo Gatell, Susana
Asunto: espera que te arreglo la tarde

Y, ¿sabes?

Sin temor, sin pena, es el frío lo que más me jode. Ser tan mecánico, que todo sea tan estándar como levantarse y volver a sonreír.
Como un premio de consolación.

Supervivientes

Vives en el sueño de cualquiera. Incapaz de mantener una conversación banal para que cualquier momento pueda ser citado en la más delirante biografía. Y eso engancha. Por eso te miran así. No sé cuál es tu posición de fuerza, pero debes dejar de saltar sin red, porque vas solo. Protégete, aunque seas un superviviente, la mejor definición que de ti se ha hecho. Lamento ser tan duro, pero ya no tienes edad para tanta entrega. Debes contemplar la posibilidad de que no salga bien. Recuerda que no es la primera vez. Fascinas día y noche como el más brillante personaje de la generación Beat, libre y volátil. Artístico y surrealista. ¿Y luego lo único que quieres es quedarte en casa viendo Titánic con ella?

roses

Em digué la dona estimada que sentia neguit per si jo era més trist des de que ella arribà. Que m'havia vist brollar d'emoció i alegria aquí i arreu i que ara els meus ulls es trencaven cada dia. Em sorprengué i dins meu li donava la raó: Era així. També vaig pensar que com més maques les roses més s'ha de podar fins deixar sols tronc i espines, i així demà naixerà la més bonica rosa del món.

Jo no sé si era el nostre cas, però sé que mentre tots dos pensàvem, capficats mirant el sostre, dues mans s'entrellaçaven sota el fresquíssim i fragant llençol de la tardor.

Llach

JO HI SÓC SI TU VOLS SER-HI

Jo hi sóc només si tu vols ser-hi, no tinc altra veritat,

ni enganys ni cap gran misteri, si tu hi vas, també hi vaig.

No tinc país sense tu, tampoc tinc demà... així doncs per sempre mantinc el repte,

només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi tan sols per fer un camí junts,

pel goig de seguir petjades que ens han dut molt lluny.

Pel plaer d'un demà que engresqui perquè ens hi trobem a gust refent l'art de viure

poder conviure el somni d'un món més just.

Tens les mans, tens el cor, tens les claus per obrir l'horitzó de llum.

De res no valen banderes que no ens facin d'abrigall pel fred

de la llarga espera del gran nom, llibertat.

Que sense tu no ens serveix cap senyera ardent,

ni símbols ni gestes t'han de sotmetre, tu ets qui mou el vent.

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi i res no serà senzill

però tot el camí que esperi tindrà un nom i un sentit.

El goig d'enlairar aquest somni on tots hi trobem un lloc,

bastir una drecera que ja per sempre ens porti a un món millor joiós.

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi si no res no em lliga aquí

que sense tu no sé entendre cap demà ni cap país...

Proclamo que les banderes, símbols, pàtries i demés,

tan sols quan a tu et serveixen me'ls estimo i me'ls faig meus.

Serem només si el coratge ens fa anar més lluny d'aquí,

serem només si ens exalta guanyar tant per compartir,

serem sols un país lliure si som lliures els seus fills,

serem només si volem i aquest repte ens fa més rics.

al mar, al mar, catapún

El río va hacia el mar. A donde el río va es donde quiero estar. Y si dejas de nadar no te paras, te arrastra la corriente. Y ya dejo de repetirlo que la repetición es una ofensa y ésta en especial. Pero sí, vamos a contracorriente y es pura supervivencia, o a la catarata. Ahora necesitaría esas fuerzas de cuando lo hacía por que me daba la gana. Qué dice éste tio, no entiendo. Y a ti qué, no sé, cambia de canal. El otro día me sorprendí escribiendo:

He intentado no explicarme que no significa que no sea capaz.